.
Un bon dia la seva mare li va comentar que ja era hora de buscar-se una noieta i casar-se.
- Kalo -li va dir la mare-, si no t'agrada cap noia del poble agafa el teu cavall i busca-la a d'altres pobles i campaments gitanos. No és important que sigui rica, el més important és que sigui una bona noia.
Kalo així ho va fer. Va agafar el seu cavall i va començar a visitar pobles i campaments gitanos, per no va tenir sort.
Un dia va arribar a un poble molt pobre. Es va apropar a una barraca i va quedar sorprès al veure una noia molt bonica amb ulls negres com de carbó, els cabells llargs i ondulats que li arribaven fins a la cintura.
La noia estava parant la taula, quan es va girar i va veure en Kalo, va córrer i va desaparèixer per la porta.Kalo la va cridar, va entrar a la casa i en aquell mateix moment va sortir una gallina negra.
.
Al cap d'una estona van arribar a la casa un matrimoni gitano, que al veure el Kalo el van saludar i el van convidar a compartir el seu menjar.
Després de dinar, Kalo els va preguntar sobre qui era la noia que havia vist, i ells li van dir que no sabien de qui parlava. El van convidar a passar la nit, i Kalo va acceptar perquè estava molt intrigat.
Se'n van anar tots a dormir, i en Kalo va romandre despert fins que va sentir un soroll al menjador, va espiar per la porta entreoberta i sorprenentment allí hi havia la noia.
En Kalo es va apropar sense fer soroll i va agafar la noia de la mà.
- Oh, deixa'm anar! -va dir la noia. En Kalo no la va deixar i li va demanar que es casés amb ell.
La noia li va dir que no podia ser perquè un mag l'havia encantat per no voler-se casar amb ell.
La noia només es convertia en persona dues vegades al dia, a les 12, però només durava una hora i la resta del dia era una gallina negra.
L'única manera de trencar l'encanteri era que un home la portés a l'altar en la seva forma de gallina.
En Kalo li va dir que ell ho faria.
Al dia següent, en Kalo va comprar la gallina al matrimoni i va marxar cap a casa. Però abans de passar per casa seva, en Kalo se'n va anar a l'esglèsia a parlar amb el mossèn. Aquest li va preguntar qui seria la seva esposa.
En Kalo li va respondre que seria la gallina i el mossèn, en primer moment, es va negar a casar-los. Però finalment en Kalo li va oferir molts diners, i el mossèn va acceptar, tot pensant -Aquest gitano és boig!-, i li va dir que tornés al cap de tres dies, que se celebrarien les noces.
En Kalo va arribar a casa seva i va presentar la núvia a la seva mare. Aquesta es va posar a plorar i va dir:
- El meu fill està boig! Està boig! Com es pot casar amb una gallina?!
Durant els tres dies següents en Kalo no va deixar mai a la gallina.
Mentrestant, els rumors de que en Kalo, el gitano, es casaria amb una gallina, havien corregut per tot el poble, i el dia de la boda a l'esglèsia no hi cabia ni una agulla.
El mossèn va pensar que en Kalo no es presentaria, però sorprenentment a l'hora citada en Kalo arribava amb la gallina i tota la gent de l'esglèsia va començar a riure.
El mossèn els va fer callar: va començar la cerimònia.
Quan li va preguntar a Kalo si volia casar-se amb la gallina, aquest li va dir que sí, i la gallina es va transformar en la noia preciosa que havia conegut.
Els gitanos de l'esglèsia van callar i van admirar la bellesa de la gitana.
Es va celebrar la boda que va durar una setmana, i hi van haver "cantes", balls i molt menjar.
El pare de la núvia se'n va assabentar i va anar a la boda. Ella era la filla del rei dels gitanos, i com a dot els va donar als nuvis una bossa plena d'or.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada